Papa BaCa sempre ha estat una mica obsessiu amb les sigles i les inicials.
Un bon dia, demanant hora pel pediatre via internet va descobrir que a les targetes sanitàries també els hi agraden els jocs de paraules i els acrònims. El codi identificador de les targetes dels seus fills consistia, a banda d’un bon reguitzell de números, en les dues primeres lletres dels seus dos cognoms: BaCa.
Amb l’arribada del 2011, la família BaCa passa a ser família nombrosa. L’any nou és sinònim de nous propòsits i Papa BaCa fa uns quants anys que n’incompleix un: escriure sobre els seus fills i aquells moments de la vida en família que val la pena no oblidar.
Oooohhh!!! Entranyable descripció d’un sopar tranquil… aquest blog promet, sobretot perque Papa BaCa és un artistasso de les petites històries!! Voleeeem més!!! =)
Hola Núria! Gràcies! M’atreviria a dir que ets la primera que ens llegeix des de les antípodes! Molts petonets des de l’hemisferi nord!
Hola familia BaCa me encanto tu blog!!! saludos
Gràcies per la visita, Laura!
Homeeeeeee!!! La família BaCA!!! M’agrada molt el vostre Blog. Veig que no has perdut les habilitats literàries tot i la paternitat Albert.
Una abraçada gegant dsd Canadà a la Família!!! Jo també vull ser pare algun dia. Sou uns valents!!!
Bon Nadal
Ei Ferriol, bon home!
Sempre és un gustàs saber de tu. Novament a Canadà?
Esperem que tot et vagi bé!
Una abraçada i bones festes!
albert, m’ha costat de trobar-ho, fa dies que tànava buscant, pero ha valgut la pena…
ja veig que fa dies que amb tantes lletres estas fet un embolic i no pots escriure!
son molt macos aquests relats i seran uns bon regal per les teves lletres quan ja siguin majuscules.
enhorabona pel bloc, no el deixis.
Gràcies pels ànims, Pià!
Abans no acabi octubre ens hem proposat fer un nou post!
Petons