A casa dels BaCa, com al conte de la Rínxols d’or, hi ha llits grans, mitjans i petits. A l’hora d’anar a dormir, cadascú ocupa la posició que li correspon. Ema i Essa comparteixen llitera, ell a dalt, ella a baix. Doble Ela disposa d’un petit bressol situat als peus del llit ‘de matrimoni’ en el què dormen Mama i Papa BaCa.
És de nit i regna el silenci, però el joc és a punt de començar.
Avui és Essa qui es desperta, tus i ploriqueja. Papa BaCa rep un discret cop de colze a les costelles, s’aixeca, travessa el menjador i s’asseu al costat de la seva filla. Mig adormit, li dóna una mica d’aigua i la torna a estirar sobre el llit. A continuació coloca una mà sobre el pit de la petita, tot invocant l’àngel de la son. Essa es mou, somica i obre els ulls. Papa BaCa, davant la perspectiva d’haver de passar un temps indeterminat assegut al seu costat, decideix estirar-se i compartir amb ella els vuitanta centímetres de matalàs.
Doble Ela no triga a despertar-se. És el torn de Mama BaCa, que s’incorpora i l’agafa, l’estira al seu costat i li dona el pit. Doble Ela es calma i s’adorm.
Ara és Ema qui, tímidament, crida els seus pares. Se li ha escapat el pipí. Papa Baca, que està dormint a sota, es posa dempeus, li canvia el pijama i, mentre intenta salvar el nòrdic del mullader, envia Ema a dormir amb Mama Baca al llit gran. ‘Sobretot no despertis Doble Ela!’ xiuxiueja. Ema realitza la maniobra amb tota la discreció de la que és capaç un nen de quatre anys i mig, però no sembla ser suficient per a Doble Ela, que en nota la presència i arrenca a plorar. Mama BaCa intenta tornar a solucionar la situació, però Doble Ela no sembla disposada a adormir-se fàcilment. Mama BaCa la passeja, l’acarona i li canta cançons de bressol a cau d’orella. Papa BaCa li fa un relleu, la passeja, l’acarona, li canta cançons de bressol a cau d’orella i fins i tot balla la dansa de la pluja, una coreografia que va gaudir de certa infalibilitat durant els primers mesos de vida d’Ema, però que no provoca l’efecte desitjat en Doble Ela. Els plors de la petita de la família desperten Essa. Papa BaCa no deixa escapar l’oportunitat: retorna Doble Ela a la seva mare i corre a consolar Essa a la llitera.
Mama BaCa no vol que Ema també es desperti, així que s’endú Doble Ela al menjador i s’estira al sofà, recolzant el cap sobre un parell de coixins. Sitúa Doble Ela sobre el seu cos i li dona el pit. Es cobreixen amb una manta i agafen el son.
Els llavis d’Ema, tot sol al llit ‘de matrimoni’, dibuixen el somriure de les petites victòries. Sense cap dubte, avui ell ha estat el guanyador del joc de les cadires, versió llits.
PS.- Tot i que aquest post està basat en fets reals, La família BaCa puntualitza que, afortunadament, els fets no succeïren en una única nit.






Jejejeje cosas cotidianas de las familias numerosas!! que lindo es….
Tu també ens en podries explicar unes quantes, oi?
Gràcies pel comentari!
‘¡Qué noche la de aquel día!’, com deia el títol -mal traduït, per cert- de la cançó dels Beatles de fa uns anys. Nosaltres tenim una mica més de sort: la Mariona acostuma a dormir tota la nit i només l’Ignasi es desperta un o dos cops per nit. Petonets i continua amb els texots del blog. Estan molt bé!
Hola Ignasi!
Hem afegit aquest text a l’entrada:
PS.- Tot i que aquest post està basat en fets reals, La família BaCa puntualitza que, afortunamdament, els fets no succeïren en una única nit.
I moltes gràcies pels ànims!
A veure si tu també t’animes a escriure alguna cosa, realitat o ficció, que ho fas molt bé!
Ens han agradat molt les vostres històries¡¡¡¡. Esperem de noves¡¡¡¡¡¡¡.
Gràcies per la creativitat que demostreu.
Ens veiem per l’escola.
Ep família!
Gràcies a vosaltres per llegir i comentar!
Ens veiem al parc!