Els cinc components de la família BaCa surten de casa per primer cop des de l’arribada de Doble Ela. No els hi és fàcil mobilitzar-se, però encara menys ho és ficar-se dins del cotxe. Sobretot si es tracta d’un Peugeot 206. Van a casa l’abuela. Escassos 10 quilòmetres d’entramat urbà que prometen esdevenir tota una odissea. Mama BaCa condueix, privilegis de la convalescència post-part. Papa BaCa s’esmunyeix com pot entre les dues cadiretes, que ocupen els extrems dels seients del darrera. No cal que es cordi el cinturó de seguretat: el risc de sortir disparat és pràcticament nul. Ema i Essa seuen a banda i banda del seu progenitor. Mama BaCa deixa Doble Ela, precàriament adormida, sobre la maxicosi, que ocupa el seient del copilot. Engeguen. Com era d’esperar, abans de sortir del parking, Doble Ela comença a fer ganyotes, obre els ulls i es posa a somicar. En breus instants, la petita de la família brama desconsoladament. Papa BaCa desencaixa les espatlles d’entre els esquelets de les cadiretes que apresonen el seu cos i s’incorpora, tot acariciant Doble Ela. La maniobra no funciona. El creixent nerviosisme de Mama BaCa és palpable en l’ambient reduït del Peugeot. Papa BaCa introdueix el dit xic a la boca de Doble Ela, a mode de xumet. Succiona. De mentre, Ema i Essa comencen a molestar-se mútuament, aprofitant que la nova posició del seu pare els hi ho permet. Doble Ela segueix succionant el dit. Ema canta el ‘Fum fum fum’. Essa entona ‘Els petits bonics titelles’, simultàniament, és clar. Doble Ela, contra tot pronòstic, sembla anar-se calmant. Ema puja el volum i els aguts de la seva interpretació. Essa sembla no voler quedar-se enrere i fa el mateix que el seu germà gran. Papa BaCa reprimeix un crit, no vol ser la gota que fa vessar el got. Doble Ela s’adorm. Papa BaCa, per si de cas, manté el dit xic dins la seva boca i, per tant, una postura que faria esgarrifar nou de cada deu fisioterapeutes.
Papa BaCa pensa en el 124 dels seus pares i els viatges que cada cap de setmana feien entre Barcelona i la plana de Vic. Tres germans(un dels quals no sortia de casa sense la seva guitarra), una iaia i un canari. Això sí que era aprofitar bé l’espai i els recursos!
Per bé o per mal, els temps han canviat: al carrer Aragó, direcció Llobregat, el trànsit és dens i Papa BaCa té la sensació de què tothom els mira des dels seus vehicles. Per sort, els vidres han començat a entelar-se.
